Tortugues quasi centenàries?

Cada dia tenim més clar com és la seva morfologia, quin tipus d'habitat necessiten, quines necessitats tenen... Però encara ens ronda pel cap una pregunta força important. En anar-les a recollir a la botiga, ens preocupava molt la idea que no les cuidessim bé i es puguessin morir. La resposta del venendor a la nostra preocupació va ser que eren tortugues que vivien uns 80 anys i que no ens havíem de preocupar, ja que s'adaptaven a qualsevol circumstància. 

Davant d'aquesta resposta ens vam començar a fer diverses preguntes:

• Com pot ser que durin tants anys?
• Aquest creixement es veu reflectit en la seva mida?
• Creixen el mateix cada any? O pot variar depenent de com les cuidem?
• A quina edat paren de créixer?

La idea que teníem al principi era que no podia ser que unes tortugues duressin tants anys, realment les veiem molt fràgils i delicades i crèiem, fins i tot, que necessitaven cuidado constant. Ens preocupava el fet que estiguessin el cap de setmana sense menjar. Amb els dies però, vam veure que aguantaven perfectament dos dies sense menjar. Per tant, anàvem equivocades. 

Pel que fa a la seva mida, veient-les tan petites com són ens era difícil d'imaginar que puguessin créixer molt més, però vam pensar que les persones també neixen molt petites i amb els anys poden créixer molt centímetres. Una bona comparació per fer amb els nens a classe. 

Creiem també que les condicions que tenien no són les que realment necessiten unes tortugues agafades del seu habitat, i això ens feiem pensar que viurien ménys anys. Però vam intentar mirar els avantatges que això podia tenir i vam extreure les idees següents: no estarien envoltades d'animals perillosos, no estarien sotmeses a la contaminació de les aigües, la temperatura de l'aigua seria més adequada i més constant...

         

Després de cercar diferents fonts d'informació, hem descobert que les tortugues, en general, tenen un creixement molt lent. De fet, encara que passin molt anys, la diferència entre els òrgans d'una tortuga gran i una jove no és gaire variada. El que no serà igual serà la mida del seu cos, ja que com més anys tenen més grans són. Tot i així, no acostumen a superar els 20 cm. Així, el mascle acostuma a medir uns 16 cm i la femella pot arribar fins a 20 cm. A més, tal i com ens va dir el venedor de la botiga les tortugues poden esperar viure molts anys, poden fins i tot ser centenàries. 

El que hem de tenir clar però, és que certament les condicions de vida en què es trobin afectaran la seva esperança de vida. Així, com més semblants siguin al seu habitat natural més viuran i, en canvi, si mai acaben de sentir-se còmodes allà on viuen, moriran abans. També és cert però, que el perill de ser víctima d'algun depredador també redueix la seva esperança, en canvi, si les cuidem les persones no hi ha perill d'això. 

Pel que fa a l'edat que tenen actualment, la informació que teníem del venedor de la botiga és que la més gran té uns 3 anys i l'altre 1 any, aproximadament. A més, també les vam medir i la primera media 8 de llarg i 6 d'ample i la segona 6 de llarg i 4 d'ample. Tot i així, es pot saber l'edat de les tortugues per el nombre de línies que té a la seva closca. Aquesta mida és el resultat d'un creixement regulat al llarg dels anys, fins que arriba el moment en què ja no creixen més i es mantenen en aquella mida fins a la mort.

Com són les nostres tortugues?

Ja portem algunes setmanes observant les tortugues i hem descobert que totes dues són femelles i quin és el millor habitat per a elles.

Però quines altres apreciacions hem pogut fer? Com són les tortugues? Quina forma tenen? Quines parts te el cos d'una tortuga?

Aquests dies, ens hem estat preguntant...

• Com és que tenen la boca tant grossa i l'obren tant per agafar el menjar?
• Tenen dents les tortugues?
• I el coll? L'estiren molt per arribar a agafar el menjar. Com es que pot allargar-se tant?
• També tenen les ungles llargues, per quin motiu serà?
• Tenen els ulls molt petits, és per això que necessiten més llum?
• Sembla que té nas, creieu que tenen sentit de l'olfacte?

Desprès d'un llarg debat hem deduït i creiem que les tortugues no tenen dents i que per aquest motiu s'omplen tant poc la boca quan agafen el menjar, perquè al no tenir dents els costa més de digerir l'aliment. Però aleshores seguim sense entendre el sentit d'una boca tant grossa …

Pel que fa al coll, creiem que aquest es pot extendre i contraure per protecció i supervivència. Hem pensat que el fet de tenir un coll extensible permet a l'animal protegir-se de depredadors i a la vegada agafar els aliments amb rapidesa i eficàcia.

 

Seguint amb el menjar com a objecte d'estudi per l'anàlisi de la conducta i característiques morfològiques de les tortugues, hem pogut observar que una de les tortugues de vegades utilitza les ungles per trencar o tallar part de l'aliment que agafa amb la boca i després, deixa anar aquesta part sobrant. Per tant, creiem que les ungles són una característica important de les tortugues i que tenen més d'una funció.

I centrant-nos en els sentits, hem pogut observar que els ulls de les tortugues són molt petits i no sabem si per aquest motiu necessiten llum o si pel contrari, els tenen petits perquè els molesta la llum solar. Pel que fa al sentit de l'olfacte, observant la morfologia de la tortuga sí que sembla que tinguin nas, per contradictòriament no hem observat cap conducta que ens faci pensar que tenen sentit de l'olfacte. Un dels exemples és el moment de menjar. Quan els tirem el menjar, no reaccionen al moment. Si estan d'esquenes no s'enadonen i ens fa l'efecte que no és fins al moment que aquestes tenen visió directa dels aliments que no van a menjar.

Però cal que contrastem tot això amb els coneixements i sabers verdaders, i per aquest motiu hem consultat a internet per poder trobar l'entrellat a tots aquests interrogants. Les conclusions extretes han estat les següents:

Anavem pel bon camí! Pel que fa a les dents de les tortugues, aquestes no tenen dents sinó que a la boca tenen unes callositats que els serveixen per ingerir el menjar. I pel que fa a la grandaria de la boca, les tortugues tenen la boca grossa, per poder agafar mes aire quan tenen molta calor.

Si recordem el que hem dit del coll, el tenen extensible per un aspecte de protecció i supervivència. Així doncs, és exactament pels motius que vam deduir juntes. 

Pel que fa a les ungles, hem trobat que una de les seves funcions és remar. Les tortugues tenen potes amb 5 dits i amb aquestes ungles adaptades per poder remar. 

Per últim, els sentits, els ulls són tant petits perquè aquests animals tenen una visió nocturna excel·lent i al contrari del que pensavem, l'olfacte és un dels punts forts de les tortugues d'aigua! A més, tot i que no ens ho haguéssim plantejat, hem descobert que les tortugues no tenen gens desenvolupat el sentit de l'oïda. Nomès són capaces de detectar alguns sons fora l'aigua.

Mascle o femella?

Bé, cada vegada anem coneixent de manera més concreta a les tortugues i, especialment, a les nostres. Això sí, ens ha sorgit una incògnita que considerem que és interessant a l'hora de treballar aquest animal:

- Aquestes tortugues, són mascles o femelles?

- És veritat! No havíem pensat en això. Jo crec que la petita és femella i la gran és mascle, suposu que la mida és una pista.

- Quan la vam comprar ens van dir que encara no podíem saber si eren mascle o femella, però potser ara podem investigar...

- Doncs jo no crec que sigui per la mida! Hauríem de buscar quines són les característiques que identifiquen el sexe de les tortugues, ja que em sona que ho podem saber a partir de la cua.

- Em penso que és cert que hi ha trets identificatius per tal de conèixer quin és el sexe, si no recordo malament eren la cua i la closca... Busquem-ho per comprovar i poder saber quin sexe són les nostres tortugues!!

A través d'internet, hem pogut aconseguir per tal de poder observar les nostres tortugues i identificar el seu sexe. A continuació mostrem quins són aquests pasos:

1. El primer que hem de fer és girar la tortuga, procurant que sigui curosament, d'aquesta manera:

2.  Seguidament, hem d'observar un foradet anomenat "cloaca" que tenen totes les tortugues a la part inferior de la cua. En el cas dels mascles, aquest es troba molt proper a la punteta de la cua, llunyà del cos; en el cas de les femelles, en canvi, es troba molt a prop de la closca. 

3. A més, a partir de la llargada i el grosor de la cua podem saber si s'aproximen a mascles o femelles. Els mascles la tenen més llarga i gruixuda, en canvi, les femelles la tenen més prima i curta. 

4. Também podem observar la closca per la part de la panxa: si és mês convexa, és a dir, més bombat, és femella. Pel contrari, si és còncava, és mascle. 

5. Per últim, si observem les ungles ens adonarem de que els mascles les tenen més llargues i les femelles més curtes. Tot i així, a la part posterior les tenen de la mateixa mida ambdós sexes. 

Així doncs, tot i que encara són molt petites les nostres tortugues, creiem que ens trobem davant de dos femelles, ja que pensem que tenen una cua molt llarga per la mesura que tenen, la closca és bastant convexa i les ungles curtetes. 

Encara tenim molts dubtes per resoldre...Us seguirem explicant molt aviat!!

Un canvi per a les nostres tortugues

Ens ha fet falta només un dia per adonar-nos que no havíem començat bé quant a l’hàbitat de les nostres tortugues. Tal com hem explicat a l’entrada anterior, les vàrem col·locar a una peixera de grans dimensions, i hem decidit canviar-la pels següents motius:

- Noies, no creieu que la peixera és massa gran per a dues tortugues?

- Sí, estem d’acord... Hauríem de pensar de fer un canvi.

- És molt difícil rentar la peixera a causa de les dimensions i al pes, i és una tasca que s’ha de fer dues vegades a la setmana.

- Teniu raó i, a més, el fet que sigui tan gran pot donar una sensació poc familiar... Són massa petites per a un espai tan ample!

- A més, la peixera està col·locada en un cantó de la classe que no arriba molt bé la llum... Creieu que és important que pensem en la llum?

- Doncs si, és un interrogant que ens vam fer el primer dia i, pot ser, no l’estem tenint en compte...

- D’acord! Doncs, canviem de peixera i agafem una altra més petita... segur que se senten més còmodes!! I la col·loquem en un espai de la classe que arribi bé la llum, com per exemple a la lleixa de la finestra!! Així també les allunyem una mica de la calefacció, que potser és massa calor...

Ara, tenim a les tortugues en una peixera més petita i, l’hem tornat a ambientar perquè el Pin i el Pon se sentin millor. Creiem que aquest canvi serà molt positiu!

 

Creieu que és important que pensem en la llum? Ens ha sorgit un nou interrogant, per tant ens hem dedicat a buscar informació, ja que a mesura que observàvem a les tortugues ens adonàvem que es dirigien sempre als espais més lluminosos. Doncs, hem buscat informació i hem pogut afirmar que la llum és necessària per a les tortugues, ja que aporta vitamina D3 i aquesta és necessària per al seu creixement, la formació de la seva closca i per assimilar el calci. A més, un aspecte que també hem de tenir en compte és la temperatura de l'aigua; si l'aigua es refredés molt podrien agafar una neumonia o semblant, en canvi, si les tenim al sol, els dóna l'escalfor suficient perquè l'aigua estigui a una temperatura ambient, més aviat calenteta. L'objetiu de tenir una temperatura ambient és que al sortir de l'aigua no notin un canvi molt brusc de temperatura.

També hem buscat informació sobre la peça de calci que han de tenir les tortugues dins la peixera, i és que aquesta és imprescindible per la seva salut i creixement, ja que és el constituent primordial de l’esquelet i que dóna duresa a la seva closca. Per tant, hem afegit la pedra de calci a la nova peixera.

 

Ara ja en sabem més i podem endinsar-nos a observar el Pin i el Pon, quina serà la següent incògnita?

Com ha de ser l'hàbitat de les tortugues?

L'hàbitat ha sigut la primera incògnita per nosaltres. "On podem posar les tortugues?"

Aquesta incògnita ens ha permès establir un diàleg entre nosaltres: 

- Noies, en quin racó de l'aula creieu que podrien viure les tortugues?

- Jo crec que haurien d'estar a una peixera, com a la tenda on les vam comprar. 

- Vols dir? Les tortugues d'aigua també acostumen a passar temps fora de l'aigua.. 

- Tens raó, ara que m'enrecordo, la gran estava a la peixera però la petita estava en un terrari amb poca aigua! Llavors que fem?

- Jo les posaria a la peixera que ens ha deixat la Pia, però no l'ompliria del tot. 

- D'acord! Quanta aigua hem de posar doncs? 

- No sé, jo crec que amb un pam hi ha més que suficient. 

- Perfecte! Doncs som-hi! 

- Ep, espereu! No creieu que, abans, hauríem de posar les pedres que hem comprat?  

- Ah, sí, és veritat! No m'enrecordava! Segur que aquestes donen alegria a la peixera!

- I ja està? Jo posaria alguna altra cosa per a què s'ho passin bé.. 

- Ja pot ser.. Podríem posar el parc aquàtic que ha portat la Mariona! 

- Endavant! És molt bona idea! 

Fig 3: Pin i Pon a la peixera

Un cop hem posat les pedres i el parc aquàtic a la peixera, l'hem omplert un pam d'aigua i hem ficat les dues tortugues a dins d'aquesta, ens hem adonat que la tortuga gran, des d'un bon principi, s'ha amagat sota el parc. Això ens ha fet preguntar-nos l'estat d'ànim de la tortuga: 

- Mireu la tortuga gran.. No surt de sota el parc! Què li deu passar? 

- Sembla trista!

- No ho sé.. Però a la tenda recordo haver-la vist contenta, nedant amb els peixos..

- Deu ser això! És deu sentir sola! 

- O pot ser no li agrada el lloc! Jo crec que és una peixera massa gran per totes dues..

- Noies, no us precipiteu! Pot ser està cansada del trajecte.. Jo esperaria a veure com evoluciona al llarg de la setmana.. I si continua així, llavors buscaria una solució!

- Tens raó! Millor deixar uns dies a que s'adapti al nou hàbitat! 

Després d'intentar resoldre les preguntes que ens han anat sorgint, hem volgut saber-ne més i hem buscat informació sobre aquestes. Primer de tot, hem trobat que les tortuges els hi agrada viure en un lloc ampli, per a poder estar acompanyades d'altres tortuges. Segon, hem trobat que l'hàbitat hauria d'estar decorat amb plantes artificials per a què no siguin devorades per les tortugues i, per últim, que aquest espai hauria de tenir illes o plataformes ja que aquestes tortugues no són només aquàtiques i necessiten sortir a la superfície  per tal que els toqui bé el Sól. 

En resum, d'aquest diàleg, recollim que hem posat les tortugues en una peixera gran amb poca aigua perquè també necessiten estar fora de l'aigua, pedres de diferents colors per dona'ls-hi vida i un parc aquàtic amb plantes i rampes per a què puguin sortir a l'exterior.