Les nostres tortugues d'aigua ja són aquí. Cal remarcar que abans d'engegar aquest projecte i iniciar tota aquesta pluja d'idees i qüestions entorn l'observació de les tortugues, ha estat necessari un procés previ de documentació i lectura d'experiències i bones pràctiques, com ara les publicades per Iñaki Villanueva i Neus Garriga. Aquesta primera fase ens ha permès tenir una idea més clara del propòsit d'aquesta experiència i de la mirada que cal adoptar: importància de l'observació directa, tipus de preguntes més convenients, etc.
Abans d'entrar en matèria, volem exposar quins són els avantatges que creiem que pot oferir l'observació directa d'un ésser viu a l'aula i que, a més a més, esperem poder gaudir i comprovar en primera persona amb les nostres tortugues.
En primer lloc, el simple fet de tenir un ésser viu a l'aula és, en general, una font de motivació per als alumnes. Així mateix, l'observació permet analitzar els moviments de l'individu, els canvis que genera en l'hàbitat, les característiques que ha de tenir aquest, etc. són elements que permeten qüestionar-se i, consegüentment, donar peu al diàleg i la discussió entre els infants. És a dir, que l'observació directa, pel seu paper com a agent motivador i generador d'interès, es pot considerar com a un gran motor per a l'aprenentatge.
En segon lloc, valorem positivament la presència d'un ésser viu a la classe perquè és una oportunitat per a promoure el compromís, el compliment d'uns hàbits i la responsabilitat a l'hora de tenir-ne cura. De la mateixa manera, el possible vincle que es pot establir amb la "mascota del grup" afavoreix el desenvolupament d'una actitud d'empatia i respecte per l'entorn i els éssers vius. Així mateix, una experiència d'aquesta mena desperta la voluntat de participació de tot l'alumnat, per tant cal una gran organització en les tasques i una bona gestió del treball en equip.
En resum, opinem que aquesta experiència pot oferir grans avantatges tant a nivell conceptual com a nivell personal que val la pena tenir en consideració i valorar per a una possible proposta real a l'aula i que, per tant, aquest treball pot ser un bon entrenament per al nostre futur.
Quant als blocs de contingut que creiem interessant tractar, creiem que una bona proposta seria iniciar el camí conversant sobre l'hàbitat malgrat d'aquí en puguin sortir moltes de preguntes. Cal ser sinceres i informar que gran part dels dubtes ens els van resoldre a la botiga com a requisit imprescindible en la venta d'un animal: freqüència i tipus d'alimentació, canvi d'aigua, sexe, etc. Tanmateix, aquestes respostes concretes no són més que una minúscula part del ventall d'interrogants que es desplega davant nostre.
Per què creiem que el més idoni o obvi és iniciar la conversa parlant sobre l'hàbitat?
D'una banda, creiem que és la primera qüestió que ens passaria a tots pel cap: si he de tenir una animal a l'aula, bé haure d'habilitar un espai per a ell, però... Quines característiques ha de tenir? Com canviarà quan introdueixi l'individu? Ha de tenir un company? Què passa si...?
D'altra banda, tot plegat condueix l'observador a qüestionar-se sobre el comportament de l'animal, com interacciona amb l'entorn. És a dir, creiem que l'habitat com a primer títol temàtic és un bon inici per a desplegar altres converses entorn les necessites de l'ésser viu i les seves característiques.
Finalment, dir que estem bastant desconcertades sobre el procés que hem de seguir. Cada acció obre una gran quantitat de preguntes noves que alhora ens condueixen a nous escenaris de conversa. Probablement ens caldrà un mètode o estratègia per a organitzar i planificar els nostres encontres i les qüestions que sorgeixin dels nostres diàlegs.
