A reveure!

Ara que ja sabem més coses sobre les tortugues, creiem convenient el fet de centrar aquest treball en com treballar tots aquests aspectes dins d’una aula amb nens.

Com sempre diem, sabem que els nens no estan buits de coneixements, al contrari, són una font d’experiències considerable, no s’ha de donar mai res per sabut. Per aquest motiu, quan s’enceta un tema, ja sigui proposat per ells o pel mestre, el que aquest ha de procurar és fer sortir tots aquests coneixements previs. Aquest procés es pot fer de diverses maneres, però després de conèixer el gran poder de les preguntes, creiem que aquesta és una de les millor maneres. Cal però, que el mestre les formuli de manera que creï en el nen aquesta capacitat de resposta que faci sortir tot el coneixement que porti dins. El mestre ha de tenir molta traça per reconduir la conversa i donar a la llum aquesta tipologia de preguntes. Si la conversa es condueix bé, s’acabarà creant un ambient de diàleg que farà sorgir dubtes, fins i tot mostra divergències dins els membres del grup, que ens farà adonar-nos que no tenim clares algunes coses.

Un cop ja es té una idea clara del tema que es tractarà, per saber-ne més, un mètode que cal potenciar a Ciències Naturals és l’experimentació. A partir d’aquesta, tornaran a sorgir nous dubtes que ens traslladaran, de nou, en aquesta ambient de diàleg, en què els nens donaran els seus punts de vista respecte el que veuen. Amb aquest intercanvi d’opinions, els nens s’adonen si realment tenen coneixement sobre el tema o no. El paper de la mestra torna a ser molt important, ja que es qui s’encarregarà de conduir aquestes opinions, de tal manera que ja aniran quedant clars aquells coneixements que són correctes i aquells que no tant.

Tenint en compte que la lobjecte d’estudi és un animal, el més probable, o sinó, el que el mestre hauria d’aconseguir, és que els nens comparessin el que veuen amb el que ells més coneixen, és a dir, amb ells mateixos. Si comparen la vida de l’animal, com es comporta, com és, què mengen, la dels éssers humans, acabaran coneixent més a fons el seu funcionament i, a la vegada, el de l’animal.

Per acabar, remarcar la gran utilitat del bloc com a eina de treball amb es infants, ja que ajuda a reforçar aquesta idea de procés i permet fer una revisió d’aquest. A més a més, pot ser un recurs per a que els pares s’interessin i impliquin en el que els seus fills fan a l’aula. Al mateix temps, també, permet el tractament de les habilitats lingüístiques, tan escrites com oral, ja que també apareixen durant la comunicació entre ells. I, pel que fa al treball amb un animal, considerem que tenir cura d’un animal requereix un compromís, la coordinació i una responsabilitat que és necessari a treballar amb els nens, ja que no fan activitats com aquestes de manera habitual, en la majoria d’escoles. Aquesta actitud és veurà, segur, reflectida en les altres àrees, ja que té una repercussió molt positiva en els nens.

Les membres del grup i les nostres tortugues us diem: a reveure! No doneu mai res per vençut i manteniu sempre un esperit inquiet.

Per què actuen així?

Al llarg de tot aquest semestre, hem pogut observar detingudament com viuen les nostres tortugues, i concretament, com es comporten. Als inicis, quan les vam posar al primer terrari, vam observar que totes dues tendien a amagar-se, i que evitaven les persones. A més a més, la tortuga gran no la veiem menjar gaire, i això ens preocupava. Després, quan les vam canviar l'hàbitat, i les vam posar en un terrari més petit, i a prop del sol, vam començar a veure que amb els dies es movien més per tot l'espai, fins i tot tenien més ganes de jugar amb nosaltres, i de menjar les gambetes que els hi donàvem, sobretot la petita. Però aquestes últimes setmanes, amb el fred, les hem vist sempre amagades sota el parc, sobretot la petita.

Ara, que donem per finalitzada la observació, i hem pogut veure la seva evolució, ens preguntem a què es deu la seva actuació. Algunes diuen que les tortugues són animals força antisocials, i que acostumen a fer la seva, altres pensem que és habitual en tots els animals tenir una primera fase d'adaptació al nou hàbitat, altres pensen que es una qüestió del sexe, i altres que es cosa del fred. Davant aquesta diversificació d'opinions, hem decidit buscar informació per verificar les hipòtesis.  

Segons informa un blog de tortugues aquàtiques, és normal el comportament que tenen les tortugues, quan se les canvia d'hàbitat, de rebutjar a les persones, no menjar i refugiar-se en un lloc segur, ja que necessiten adaptar-se al nou espai. La durada d'aquesta primera fase però, varia segons l'edat i la personalitat de la tortuga, per tant, es podria descartar la idea del sexe com a paràmetre dependent. Per altra banda, les tortugues són animals totalment independents i asocials, que no els hi agrada tenir companyia al terrari, cosa que podria explicar perquè al principi estaven separades la una de l'altra. Pel que fa al fred, les tortugues hibernen si l'aigua està per sota dels 10-12ºC, i durant aquest període aquestes estan sense menjar, moure's i respirar gaire. Com més gran és la tortuga, millor suporta el fred, cosa que explicaria perquè les ultimes setmanes totes dues estaven refugiades a sota del parc, i la tortuga gran es posa a sobre de la petita, per protegir-la.     

Per tant, podem concloure que, les tortugues al primer terrari, estaven en una fase d'adaptació a l’hàbitat i a la convivència amb l'altre, a més a més, al no tenir llum, segurament la temperatura de l'aigua era baixa, i per això tendien a refugiar-se. En el segon terrari, al principi també es van adaptar a l'hàbitat, però després, van començar a sortir més, sobretot per la llum del sol. Finalment, ara, tornen a estar refugiades, sense moure's perquè les temperatures han baixat, i necessiten hibernar. 

Per què no veiem créixer les nostres tortugues?

Ja han passat tres mesos des que van arribar els nostres ésser vius al laboratori de la facultat i cada grup ha pogut anar observant l'evolució que ha fet el seu animal o animals. Un dels grups ha pogut gaudir de l'experiència de veure néixer insectes pal i a la vegada veure'n morir un, al grup dels cargols també se'ls va morir un. Un altre grup ha pogut presenciar com les seves larves deixaven de ser-ho per convertir-se en mosques, i els grups amb peixos han pogut veure com una de les famelles estava embaraçada i tenia les seves cries. Però i nosaltres?

Nosaltres encara no hem observat cap canvi pel que fa al creixement de les tortugues ni cap evolució morfològica. I ens hem preguntat com és que passa això, per quin motius no veiem crèixer a les tortugues ni observem cap canvi al llarg de tres mesos. Aquesta, és una situació que es podria haver donat a l'aula amb els alumnes i hem volgut desenvolupar-la per treure'n profit.

Resulta que les nostres tortugues són quasi centenàries, és a dir, que viuen durant molts anys i de vegades poden arribar als cent. Pel que fa a la mida no solen passar dels 20cm i normalment els mascles mesuren menys que les famelles. Així doncs, com que aquestes tortugues durent tants anys el seu creixement evoluciona de la següent manera: els dos primers anys és quan creixen més ràpidament, posteriorment aquest procés de creixement és relentitza i finalment queden estàtiques i no creiexen més fins que moren. Per tant, si parlem del creixement de les tortugues pot ser una bona ocasió per parlar de l'evolució dels humans i de com han crescut els alumnes des que van nèixer ja que el procés és bastant semblant. Els humans també creixem rapidament els primers anys de vida i despès anem relentitzant aquest progrés fins que arriba un moment en que ja no creixem més a nivell d'estatura. Podem arofitar també per mesurar als nostres alumnes amb una cinta mètrica i introduir les matemàtiques a la classe de ciències.

Seguint amb el procés de creixement de les tortugues, també hem descobert que durant aquests dos primers anys en que creixen més ràpid cal donar-los aliment cada dia, però a mesura que es fan grans i la reproducció no és tant immediata hem d'anar reduïnt la freqüecia fins a donar-los l'aliment 4 o 5 vegades màxim per setmana i sense grans quantitats. I com a curiositats, afegir que les tortugues poden patir estrés si quan arriben al seu màxim creixement el hàbitat se'ls queda petit i que podem apreciar els anys que tenen aquestes en funció de les línies que tenen a la closca.

Per poder arribar a una conclusió i una resposta a la pregunta que ens hem fet, cal que sàpiguem quan mesuren les nostres tortugues i saber quants anys tenen per poder analitzar en quin moment de les tres etapes de creixement es troben i com ja vem dir en una de les primeres entrades, les nostres tortugues tenen 3 anys la gran i 1 any de visa la petita i mesuren 8cm de llarg i 6 d'ample i 6cm de llarg i 4cm d'ample respectivament. Per tant, la tortuga gran ja ha supert els dos primers anys de vida en que el seu creixement és més exagerat i la petita està just en aquesta etapa. Però si generalment arriben als 16cm de llargada, és normal que no haguem pogut apreciar una evolució morfològica perquè 6 o 4cm ja en són molts si tenim en compte a quina mida han d'arribar i que ho fan al llarg dels 30 o 40 anys de la seva llarga vida. 

Així doncs, per poder apreciar el creixement de les nostres tortugues hauriem d'observar-les durant més mesos i inclús anys i anar-les mesurant cada 15 dies ja que aquests 16 cm de mitja que solen créixer es reparteixen en uns 30 anys de creixement, i segurament tot i oservar-les durant més temps seria més fàcil apreciar l'evolució en la petita que en la gran.

Per concloure, creiem que aquesta és una bona ocasió per comparar les tortugues amb les persones i poder parlar del creixement d'aquestes i del cos humà amb l'objectiu que els nens i nenes prenguin consciència del seu pròpi cos, les característiques d'aquest i l'evolució d'una manera engrescadora i que els desperti interès.

Com tenen la closca i la pell?

És evident que ens estem convertint en unes expertes sobre tortugues però, tot i això,  els interrogants no deixen de sorgir. Aquesta vegada ens hem preguntat sobre la importància de la closca de les tortugues. Algunes de nosaltres creiem que la closca mai es podria trencar, en canvi, d'altres diuen que tenen sensibilitat a la closca i que es pot trencar més fàcilment del que ens pensem. A més, relacionat amb això, ens hem preguntat si la pell de les tortugues és fràgil pel fet de ser tova, o és resistent pel fet de poder viure amb aigües a diferents temperatures. També, una curiositat que tenim és la unió entre la closca i la pell, ja que tenim dubtes sobre si es podrien separar o no. Finalment, totes hem coincidit pensant que la funció principal de la closca és la protecció vers perills que poden sorgir a aquests éssers vius. 

Fem una observació de les nostres tortugues i podem dir que les nostres tortugues tenen tant la closca com la pell en bon estat, ja que cap de les dues té cap ferida ni bony. Un cop feta l'observació, decidim informar-nos sobre els conceptes d'aquesta part de les tortugues que no coneixem per així cuidar amb la màxima cura i detall a les nostres tortugues. 

A través de  la recerca d'informació hem trobat respostes a les preguntes plantejades inicialment i, en conseqüència, verificar algunes de les nostres hipòtesis.

En primer lloc, cal dir que la closca serveix per protegir-se davant de diferents perills que pot trobar la tortuga a l'espai natural i consta de dues regions: l'espatller o closca, que és la part superior i està format per cinc fileres de plaques i el plastró, que és la part inferior o ventral. La closca és molt resistent però també es pot trencar, si succeeix aquest fenomen, trigaria un període d' aproximadament dos anys per tornar a créixer. Mitjançant aquesta part del cos també es pot observar si la vida que duen a terme és l'adequada: si la tortuga no està ben alimentada, la seva closca no estarà en bones condicions i, per tant, pot tenir bonys. 

En segon lloc, la pell de les tortugues és especialment consistent. Però, com a característica dels rèptils, tenen la necessitat de mudar la pell per poder créixer; no obstant això, a diferència d'altres rèptils com son el llangardaix i la serp, ho fan molt lentament. També muden o desprenen els escuts de la closca, individualment i aparentment sense un ordre determinat. En el cas de que les nostres tortugues Pin i Pon mudessin la pell, hauríem de tenir present que aquest procés l'han de portar a terme sense cap mena d'ajuda, per tant, no l'hem de treure la pell ja que podem perjudicar-les. La pell ha de caure per si sola. 

Finalment, les tortugues no poden separar-se de la seva closca, perquè la columna vertebral i les costelles estan soldades en aquest espai, motiu pel qual creixerà en proporció a la tortuga ja que forma part d' ella. Així doncs, per concloure, mostrem una imatge de l'esquelet de les tortugues, ja que resoldre aquests dubtes que teníem ens han servit per conèixer els ossos que formen les tortugues, més semblants a les persones del que ens podríem haver imaginat: 

Com és la digestió de les tortugues?

Cada cop tenim més informació sobre les nostres tortugues... però, els interrogants segueixen sorgint i és imprescindible trobar sempre una resposta. Ara, volem centrar-nos en conèixer quina és la digestió que fan i com és l'alimentació que han de tenir les tortugues d'aigua.

El dia que vàrem anar a comprar-les a la tenda van informar-nos que les nostres tortugues eren carnívores, però, com ara són petites han d'alimentar-se a base de "gammarus" que són gambes seques. Tot i així, en fer-se grans, hauran de menjar un tipus especial de pinso per a tortugues.

En aquest moment el nostre interrogant va ser: Què necessiten les tortugues? Per què fan el canvi de gambes a pinso segons l'edat que tenen?

Buscant informació hem pogut observar que l'alimentació de les tortugues d'aigua es basa en petits grans de cereals, peixos, altres animals aquàtics i altres productes variats. El pinso que es proporciona a les tortugues més adultes és la base de la seva alimentació, amb això no els hi faltaran mai ni vitamines ni proteïnes. Per tant, podem deduir que és aquest el motiu pel qual fan el canvi de gambes a pinso, ja que, com és fan més grans, necessiten més d'aquests nutrients.

També, cercant informació, hem trobat que quan les tortugues tenen fred deixen de menjar i gairebé no es mouen. És important conèixer aquest aspecte per si qualsevol dia els hi passa a les nostres tortugues.

Un cop hem disposat de la informació necessària respecte a l'alimentació, ens hem preguntat sobre l'aparell digestiu de les tortugues d'aigua: ens imaginem el seu aparell digestiu semblant al nostre? Com és el seu interior? El menjar fa el mateix recorregut? Si no tenen dents, com digereixen els aliments?

Davant d'aquests interrogants, hem pogut veure que, entre nosaltres, hi ha opinions diverses. Algunes creiem que l'aparell digestiu de les tortugues no pot ser tan complex com el nostre, ja que si no mengem el mateix, la manera de digerir l'aliment ha de ser diferent. A més, l'Alícia es preguntava: si no tenen dents, hi haurà un altre òrgan encarregat de realitzar aquesta funció no?... Altres, creien que aquest aparell si és molt semblant a l'humà, ja que no se l'imaginen d'una altra manera. Pensen en un mateix estómac, pàncrees, fetge, intestins...

Pel que fa a la pregunta de l'Alícia, hem vist que les tortugues no tenen dents però que trossegen el menjar amb el bec, de manera que l'empassen triturat.

Per sortir de dubtes, vàrem buscar tota aquesta informació i, com a resultat, hem pogut observar que l'aparell digestiu de les tortugues no és tan diferent del nostre:

Respiren com nosaltres les tortugues?

La majoria de les components del grup tenia molt clar quin tipus de respiració tenien les tortugues. Tanmateix, en sorgir el tema, ens hem adonat que hi havia divergències i petits matisos. Totes hem pogut veure com les tortugues, malgrat viure a l’aigua, treuen el cap per a respirar. De fet, quan havíem de netejar la peixera les collíem amb les mans amb total seguretat sense por a que s’ofeguessin en estar fora de l’aigua. És per això que totes estem d’acord en què respiren per pulmons. Tot i això, mentre unes han extret aquesta conclusió fen una similitud amb la nostra morfologia (nosaltres també necessitaríem treure el cap!) i prou, d’altres han anat més enllà i asseguren que la respiració de les tortugues no pot ser com la nostra, ja que aguanten molt temps sense respirar sota l’aigua.

• Arran de comprovar les diferents opinions, ens qüestionem sobre aquest fet....
• És realment diferent la respiració dels humans i la de les tortugues?
• Els dofins també aguanten molt temps la respiració sota l’aigua, però són mamífers com nosaltres.
• Sabem que hi ha diferents tipus de tortugues i que, algunes d’elles no viuen a l’aigua. 
• Canvia la respiració en funció del tipus de tortuga? I què passa amb la resta de rèptils?

Abans de continuar amb la nostra bateria de preguntes, volem deixar clar quines diferències hi ha entre les que creuen que les tortugues respiren com nosaltres i les que creuen que ho fan d’una altra manera. Com a aquest segon sector li és difícil explicar aquesta diferència perquè no saben què és exactament, optem per fer uns dibuixos esperant que l’expressió plàstica ens faciliti analitzar els dos punts de vista. No hem fet un dibuix cada una, només dos dibuixos de dues persones amb opinions diferents.

L'Anna creu que les tortugues respiren com nosaltres.

La Paola creu que les tortugues respiren de manera diferent als humans.

       

En els dibuixos veiem que, malgrat abans del dibuix havien verbalitzat opinions diferents, a l’hora de representar-ho no presenten diferències morfològiques, sinó que totes dues prenen com a model la respiració humana. La diferència que busquem ha de ser en un altre lloc. No abandonem aquesta qüestió, sinó que anem a cercar informació sobre la respiració dels éssers vius que anomenàvem al principi per analitzar les semblances i diferències i veure si, d’aquesta manera, podem treure l’entrellat dels nostres dibuixos. Sabem que el dofí i l’home són mamífers, per tant, primer compararem éssers vius del mateix regne però que viuen en diferents hàbitats  per després extreure conclusions. Abans però, posarem èmfasi en les tortugues en si.

Descobrim que hi ha molts tipus de tortugues, però a nivell general, segons l’hàbitat, trobem aquests grups de tortugues: marines (marcs i oceans), terrestres, aquàtiques (aigua dolça), semi-aquàtiques... Però la gran diferència que cerquem és entre les que viuen a l’aigua i les que no. Hem descobert que totes les tortugues respiren per pulmons, però per sorpresa, les nostres fonts d’informació ens diuen que existeix una excepció en les tortugues aquàtiques, que complementen la seva respiració pulmonar amb la respiració cutània, és a dir, aquella que es fa a través de la pell i que els permet aguantar tant temps sota l’aigua. Aquesta segona respiració no pot substituir mai la pulmonar, és només un afegit.

Les tortugues respiren per pulmons.

Foto extreta de forotortugas.com

Després d’aquest descobriment però, volem saber si aquesta diferència es dóna també en altres rèptils: cocodrils, serps, sargantanes... Doncs sabem que, per exemple, hi ha diferents tipus de serps i que viuen en diferents hàbitats, com ara les serps marines o els escurçons.  En aquest cas però, trobem que les serps marines tenen altres modificacions per adaptar-se a la vida al mar, però cap concreta en la respiració. Respiren per pulmons com les seves companyes terrestres i han de pujar a la superfície per agafar oxigen.

Un cop cercada la informació en relació a les tortugues i altres rèptils, volem veure quina diferència hi ha en la respiració dels dofins i els humans. Tal com esperàvem, els dofins tenen pulmons com nosaltres i que ha de treure el cap per respirar, però té algunes adaptacions com l’espiracle (orifici) i que aguanta la respiració.

Després d’aquest viatge per tortugues, rèptils i mamífers, creiem que les opinions d’unes i altres eren encertades. Podem concloure que les nostres tortugues d’aigua respiren per pulmons, com ho fan les altres tortugues o rèptils i, com ho fan també mamífers com el dofí o com nosaltres mateixos (l’ésser humà). Tanmateix, hem pogut observar que, malgrat coincidir en un mateix tipus de respiració (pulmonar) cada espècie pateix canvis en la seva fisonomia que permeten adaptar-se en funció de l’hàbitat on viuen. És a dir, que a partir d’un patró comú, cada espècie presenta les seves característiques pròpies que asseguren la correcta adaptació al medi i que aquest aspecte es pot observar en diferents espècies i àmbits. Per què les girafes, que són mamífers, tenen el coll llarg? Per què els capgrossos respiren per brànquies? Per què alguns mamífers tenen cua? Per què alguns peixos brillen més que d’altres?

En resum, hem pogut comprovar com, a partir d’una petita discrepància hem descobert una característica molt interessant de les nostres companyes i, a més a més, establir semblances amb altres espès i regnes. Així mateix, aquest fet ens empeny a no abandonar les nostres qüestions o pensar que totes coincidim en coses tant òbvies com la respiració de les tortugues, ja que ha estat evident tot el que n’hem pogut extreure.

Tortugues quasi centenàries?

Cada dia tenim més clar com és la seva morfologia, quin tipus d'habitat necessiten, quines necessitats tenen... Però encara ens ronda pel cap una pregunta força important. En anar-les a recollir a la botiga, ens preocupava molt la idea que no les cuidessim bé i es puguessin morir. La resposta del venendor a la nostra preocupació va ser que eren tortugues que vivien uns 80 anys i que no ens havíem de preocupar, ja que s'adaptaven a qualsevol circumstància. 

Davant d'aquesta resposta ens vam començar a fer diverses preguntes:

• Com pot ser que durin tants anys?
• Aquest creixement es veu reflectit en la seva mida?
• Creixen el mateix cada any? O pot variar depenent de com les cuidem?
• A quina edat paren de créixer?

La idea que teníem al principi era que no podia ser que unes tortugues duressin tants anys, realment les veiem molt fràgils i delicades i crèiem, fins i tot, que necessitaven cuidado constant. Ens preocupava el fet que estiguessin el cap de setmana sense menjar. Amb els dies però, vam veure que aguantaven perfectament dos dies sense menjar. Per tant, anàvem equivocades. 

Pel que fa a la seva mida, veient-les tan petites com són ens era difícil d'imaginar que puguessin créixer molt més, però vam pensar que les persones també neixen molt petites i amb els anys poden créixer molt centímetres. Una bona comparació per fer amb els nens a classe. 

Creiem també que les condicions que tenien no són les que realment necessiten unes tortugues agafades del seu habitat, i això ens feiem pensar que viurien ménys anys. Però vam intentar mirar els avantatges que això podia tenir i vam extreure les idees següents: no estarien envoltades d'animals perillosos, no estarien sotmeses a la contaminació de les aigües, la temperatura de l'aigua seria més adequada i més constant...

         

Després de cercar diferents fonts d'informació, hem descobert que les tortugues, en general, tenen un creixement molt lent. De fet, encara que passin molt anys, la diferència entre els òrgans d'una tortuga gran i una jove no és gaire variada. El que no serà igual serà la mida del seu cos, ja que com més anys tenen més grans són. Tot i així, no acostumen a superar els 20 cm. Així, el mascle acostuma a medir uns 16 cm i la femella pot arribar fins a 20 cm. A més, tal i com ens va dir el venedor de la botiga les tortugues poden esperar viure molts anys, poden fins i tot ser centenàries. 

El que hem de tenir clar però, és que certament les condicions de vida en què es trobin afectaran la seva esperança de vida. Així, com més semblants siguin al seu habitat natural més viuran i, en canvi, si mai acaben de sentir-se còmodes allà on viuen, moriran abans. També és cert però, que el perill de ser víctima d'algun depredador també redueix la seva esperança, en canvi, si les cuidem les persones no hi ha perill d'això. 

Pel que fa a l'edat que tenen actualment, la informació que teníem del venedor de la botiga és que la més gran té uns 3 anys i l'altre 1 any, aproximadament. A més, també les vam medir i la primera media 8 de llarg i 6 d'ample i la segona 6 de llarg i 4 d'ample. Tot i així, es pot saber l'edat de les tortugues per el nombre de línies que té a la seva closca. Aquesta mida és el resultat d'un creixement regulat al llarg dels anys, fins que arriba el moment en què ja no creixen més i es mantenen en aquella mida fins a la mort.